Editorial (març 2017)

L’hàbit d’escriure és una empresa difícil per un grup de joves no habituats a fer-ho. De ganes i idees mai han faltat i són exemple les llargues converses que hem tingut, tenim i tindrem sobre un món, una societat que el trobem deslligat psicològicament i moralment de la seva raó de ser, la natura.

Aquest 2017 iniciem una nova etapa, sense limitacions ni terminis, que s’adapti al ritme de l’expressió de cadascú i a les incorporacions d’altres protagonistes, temporals o no. Una etapa que manté l’esperit de crítica social, de divulgació i que aprofundeix amb l’expressió. Aquesta no neix un març del 2017 sinó neix un setembre del 2012 i s’ha canalitzat poc per la via del Galzeran, encara que hi ha alguns escrits força interessants entre el 2012 i el 2017. S’ha canalitzat sobretot per altres revistes, pàgines webs d’associacions o ONGs, diaris… i més enfocat a la immediatesa dels afers polítics i socials de l’actualitat.

Per tant, rescatem i rellegim tots els escrits fets fins ara, mantenim l’apartat de la fenologia a vegades amb un toc humorístic i de crítica social, i apostem per escriure des de la Biologia per la societat.

Editorial Juny-Juliol 2012

Després de l’obligada aturada al juny (exàmens) us ho volem recompensar amb un número especial on abordarem una de les problemàtiques més importants que afecten el medi natural: les espècies invasores. Així, partint d’un article introductori on s’explica el concepte d’espècie invasora, la relació amb el medi on va a parar i les responsabilitats humanes, podreu passar a conèixer com aquestes afecten un territori tan singular com una illa o com modifiquen els ecosistemes fluvials. Tot això sense oblidar les espècies que ens arriben “gràcies” a les nostres ganes de tindre una mica de paradís tropical a casa o al jardí i a aquelles que ens causen molèsties d’una forma o altra.

 

Atenció! Aquest número no pretén ser sols informatiu. Esperem que en tragueu unes reflexions que, com a mínim, us facin pensar dos cops abans de comprar alguna espècie exòtica, i en el cas que ja ho haguéssiu fet, NI SE US PASSI PEL CAP ALLIBERAR-LA AL MEDI NATURAL. Gràcies, la natura us estarà agraïda i de retruc en sortirem tots beneficiats. Bones vacances!

Editorial maig 2012

El maig és un mes calent. Molt calent. I no per la temperatura, sinó per les coses que passen sempre. Sembla el mes en què tot el que estava adormit ja s’ha despertat, en què es manifesta la vida, es mouen les comunitats, tot és dinàmic i ple de moviment. Estic intentant fer una analogia entre la societat humana i la natura. Ens trobem al bioma mediterrani, en un bioclima en què aquests mesos és el moment on hi ha més producció, reproducció i vida. És curiós el paral·lelisme amb la societat humana, que sempre ha tingut el maig com a mes d’allò més actiu.

I no paren de passar coses. No cal ni enumerar-les ni comentar-les. Sols cal sortir al carrer i veure com la gent té ganes de expressar allò que el seu cap li diu. És cert que els temes que ara mateix estan al dia són més de caire social que mediambiental. No obstant les lluites continuen, i els problemes sembla que es sumen.  S’ha de continuar pensant en l’Eurovegas, en l’hotel de Trenc, en els plans de gestió i de venda que la Generalitat fa sobre els parcs naturals… I ja arribaran més temes ambientals, trascendentals o no, que des de El Galzeran criticarem, fotrem canya, i reivindicarem. Animem a tothom a sortir al carrer aquests dies a reivindicar-se.

Dos coses a comentar. Una com a curiositat, que em va fer gràcia, quan a la manifestació del 12M vaig veure una pancarta que posava “Més Biodiversitat!” I l’altra, que aquest boom de biodiversitat, de papallones, de flors pol·linitzant-se, de animals buscant parella i aparellant-se… no para en tot el juny. Vull veure si això és veritat, i si els humans que tantes coses reivindiquem aquests dies podem estar així sense parar tot aquest temps.

Als nostres lectors

Vist el panorama, hem volgut mantenir el fil de la revista amb articles senzills, que toquen temes propis d’aquest blog. Trobareu alguna cosa sobre gestió de paisatge, sobre parcs naturals, una reflexió sobre la tecnologia avui en dia, i una opinió sobre el Zoo de Barcelona. Aviat traurem un número amb força canya. Que no pari la natura!!

Editorial abril 2012

És lleig haver d’escriure en la nostra segona editoral una denúncia d’una altra mala gestió urbanística en el territori. Una pràctica històrica habitual en tota la costa, com ho escenifica el Club Med de Cap de Creus (en fase d’enderrocament), l’urbanització Riumar al Delta de l’Ebre, el Camping Toro Bravo al Delta del Llobregat,el Complex de Ciudad de Vacaciones en Oropesa i no pararíem d’anomenar complexos i recintes que sense una gestió correcta han destrossat la costa i les seves maresmes. Moltes d’aquestes edificacions han estat condemnades pel Parlament Europeu i la Comissió Europea vetllant pel compliment de la normativa europea de protecció del medi, que ha arribat a esmentar diverses vegades les males pràctiques de la Generalitat Valenciana en els darrers últims anys. I sembla que no hem après, perquè en els darrers dies ha tornat a revifar dos grans projectes, per sort aquest cop no és al País Valencià. Ara toca un macrocomplex de casinos Eurovegas que destrossa per enèssima vegada l’última zona agrícola que podria subsistir la ciutat comtal, per no esmentar que és una ZEPA (zona d’especial protecció per les aus): sí el famòs Delta del Llobregat. I el cas d’Es Trenc, una altra ZEPA.  Sembla que la dreta catalana i espanyola no els hi fa gaire gràcia l’ornitologia, deuen ser els mateixos que s’enfaden quan hi ha un niu d’oreneta de cua blanca (Delichon urbica) en una finestra de casa seva, per sort protegida per la Unió Europea.  El govern popular de les Illes ha permès la construcció d’un complex turístic amb 1.200 places, un club social, piscines, pistes de tennis i pàdel, un camp de golf i un poliesportiu en una zona a 150 metres de s’Arenal de Sa Ràpita, la platja verge més extensa de Mallorca (s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc) i un entorn únic pel seu gran valor ecològic, paisatgístic i social. S’entesten en construir complexos turístics sense solta ni volta, que  l’únic que generen és un major deterioment del territori i  nosaltres per definició, encara que ens sembli lleig denunciar sempre, no deixarem de recriminar en aquesta revista les males praxis de l’administració en temes de gestió medioambiental.

Als nostres lectors

En aquesta edició oferim al lector la nostra visió de les relacions de l’home amb les altres espècies i l’entorn en que hi forma part, des de l’ús d’animals domèstics i domats, a l’interpretació i gestió del medi ambient.

Editorial març 2012

Comencem amb energia una aventura nova, agosarada i casolana que volem que serveixi per a fer crítica constructiva de caire ambiental i ecologista en un territori molt divers tant biològicament com ideològicament parlant. Per això en aquesta primera editorial us presentem la revista i el lloc del qual parlem.
Ens trobem en un món cada cop més antropitzat, amb gegants orugues que devoren cada planta que poden i tenen a l’abast. Les dinàmiques que han regit aquestes orugues han portat al món al punt que ara ens trobem, tant divers i tant fràgil que causa que qualsevol individu es faci la pregunta. Ho estem fent bé? Podem canviar les coses? Quines coses? Per això és molt important que la pregunta transcendeixi i pretengui arribar a conclusions. I és important que aquí, els que formem part d’un país occidental amb capacitat tecnològica i una societat neoliberal, vulguem transformar i involucrar-nos en la construcció del territori. Evitar la destrucció d’aquest, preservar el que faci falta i transformar allò que tendeix cap a bandes no democràtiques de veritat.

Partirem del punt que la gestió del territori ha de ser a nivell local. Les causes i conseqüències de la crisi energètica fan que l’única alternativa possible sigui l’organització a nivell local. A més en qüestions de biodiversitat, l’ introducció d’espècies invasores i els fluxos que hi ha hagut per tot el món fan que es perdi la biologia endèmica dels espais i que la fragmentació del territori amenaci amb la pèrdua de molts ambients, espais i espècies, a mesura que la desertització s’accentua. Hi ha zones del Mediterrani considerades com un dels 25 hot spots de biodiversitat mundials, i en aquesta banda més occidental des de l’Illa de l’Aire a la Vall de Boí, des del Cap de Creus fins a Torrevella, tenim una immensitat d’espècies que molta gent no coneix. Al ser nosaltres d’aquí, volem iniciar aquest projecte de revista parlant sobre els Països Catalans.

Però en aquest context, a Barcelona arriba el senyor Sheldon Adelson i planteja que vol crear un macrocomplex hoteler amb casinos i oci, evadint una sèrie de lleis i contractant mà d’obra barata i temporal: Eurovegas. Una absurditat quan un pensa en aquestes preguntes transcendentals que fan a un plantejar-se com canviar al món. Una atrocitat quan pensem que volem canviar al món. No està clar si aquest monstre de l’oci (el casino, encara que també podríem anomenar així al magnat nord-americà) pot fer-se o no als espais que la Generalitat ha proposat. El màxim candidat es troba al costat de l’aeroport, i afecta directament a l’equipament alimentari de la ciutat de Barcelona, sent tant necessari com és el Delta del Llobregat, i destrossant una part del Delta i els seus espais naturals, conveni regit per Natura 2000 que ni la construcció de la terminal T3 de l’aeroport va poder saltar-se. Si voleu llegir més sobre Eurovegas, us convidem a buscar informació i articles que podeu trobar als Breus o altres llocs.

Als lectors

Així doncs, en aquesta primera publicació hem dedicat alguns articles a plantejar problemes de gestió del territori,  com el famós Transvasament de L’Ebre o propostes per a canviar la Flora Urbana de la ciutat de Barcelona. Hi ha també una anàlisi dels recents incendis produits arreu, en aquesta època tant inusual i afectada per una sequera semblant a la del 2007. Gràcies, aquí comencem!

El Galzeran