Això només pretén ser una petita reflexió sobre els incendis i l’espècie humana. No deixa de ser curiós que el foc sigui una de les coses més incontrolables de la natura, i una de les primeres que l’Homo sapiens aprèn a dominar. Dominar el foc és l’inici de la tecnologia, el moment en què no solament usem eines de l’entorn per al nostre fi, com podria fer un simi o un còrvid, sinó que el foc modifica l’estat de les coses i permet que el canvi de l’estat de la matèria sigui ràpid i accelerat, aprenent a cuinar i a escalfar-se per a fins diversos.
Això en un principi. Però és ben diferent pensar que els humans ens hem adaptat al foc. Som nosaltres qui adaptem el foc a les nostres necessitats, però l’ens natural continua incontrolable com un cavall desbocat per a nosaltres. Hem canviat tant que no podem domar-lo. M’explicaré.
Primer vull calmar la gent que pateix pels boscos cada cop que hi ha un incendi per aquí a prop. Els incendis són el fenomen natural que colpeja el clima mediterrani per excel·lència. Mentre al carib pot haver huracans o tornados, al Japó hi ha volcans per les plaques tectòniques… aquí al mediterrani hi ha incendis. Això és així des de que es conforma el bioclima en qüestió, el més recent que coneixem, que tan sols té uns 3 milions d’anys. Mantenim una aridesa estival i els pics de pluja són a la primavera i la tardor. Tant és així que trobem adaptacions al foc a la natura.
L’alzina surera (Quercus suber), per exemple, amb la gruixuda capa de suro que té, pot resistir amb facilitat incendis esporàdics. Si crema la vegetació del seu voltant, s’ha de pensar que aquesta pugui ésser ruderal i créixer espontàniament, fent una colonització relativament ràpida. El pi blanc (Pinus haleppensis), és una planta piròfita. Aprofita les altes temperatures per a obrir les pinyes i disseminar les llavors alades, sortint amb força després dels incendis. Moltes altres plantes poden aguantar encara que sigui mantenint les gemmes d’alguna manera. El que vull dir en realitat és que en el que ens hem de fixar és en quines són les espècies dominants dels boscos que cremen. Un incendi al Pirineu sí que és una cosa greu, perquè el bioclima que hi correspon per altitud i fisiognomia és diferent, les espècies vegetals són diferents.
No vull defensar els incendis per res. Són una putada i desconec les possibles adaptacions de la fauna, que seran segurament comportamentals. Però l’origen dels focs és un 90% provocat per causes humanes. Del 10% restant, el 90% són fenòmens naturals que colpegen construccions humanes mal fetes. Un estudi sobre el pi blanc mostra com aquest ha desenvolupat la capacitat piròfita que té al llarg dels últims milions d’anys, convivint conjuntament amb l’espècie humana. Per tant som els humans els que hem exercit la pressió de selecció perquè així sigui.
Encabint ara el tema en un marc més global, solament falta dir que el canvi climàtic propiciat per les dinàmiques anti-ecològiques i destructores del fals “món il·limitat” en que vivim afavoreix la desertització de moltes zones. La vegetació es torna àrida i més vulnerable al foc. Fa més calor, plou menys i la capacitat de resiliència dels sistemes naturals s’acosta al seu punt de caiguda.
Per acabar, per això, vull comentar que a Catalunya un 60% del territori és massa forestal, fruit de moltes iniciatives que han vingut després de l’èxode rural. Si podem mantenir això amb tota la diversitat que hi ha, ens demostrarem a nosaltres mateixos que es pot conviure amb la natura i propiciar la potencialitat d’aquesta.
El Galzeran 