Nom: (Vespa velutina) Vespa depredadora asiàtica
Origen: Sud-Est Asiàtic: Índia, Indoxina, Xina, illes de Java, Lombok i Hong Kong.
Característiques: Himenòpter de la família dels vèspids, característic per una mida considerable, d’entre 3 i 4 cm de longitud. Té el cap i el tòrax de tonalitats més aviat fosques. La morfologia és molt similar a les vespes autòctones, encara que la delaten la mida i una única franja groga més ampla a l’abdomen.
Biologia: Es tracta d’una vespa depredadora d’abelles, que construeix un rusc a la primavera amb textura de paper, que pot arribar a amidar 80 cm d’amplada. El niu se sol fer a dalt dels arbres però també pot estar a prop del terra o inclús en edificis humans. Pot arribar haver 2000 vespes per niu. La colònia no és estable al llarg de l’any. A l’hivern solament s’alimenten les reines fecundades, i cap al març, un cop l’aliment està garantit i el rusc construit, es comencen a pondre ls ous. Dels primers ous sortiran vespes treballadores i dels últims, al final de l’estiu, mascles. Els mascles podran fecundar les femelles. Per a tornar a començar el cicle. Al final de cada any, la vespa reina mor i les seves filles fecundades són les que podran construir un nou rusc l’hivern següent.
Efectes: Al ser depredadora d’abelles, la Vespa velutina causa efectes importants a dos nivells. Un l’apicultura i agricultura, i l’altre als ecosistemes en general. Les vespes ataquen ruscos tot el dia ininterrompudament de juny a desembre. És conegut que unes poques vespes poden acabar amb centenars d’abelles en unes poques hores, per la seva voracitat. Si una vespa aconsegueix entrar dins del rusc de les abelles, pot acabar amb la colònia sencera. L’abella de la mel (Apis melifera) és una espècie clau en molts ecosistemes, per la seva funció pol·linitzadora. Tant és aixi que és vital per a la pol·lintzació de flors en camps de fruiters o a boscos i prats salvatges on hi ha moltes plantes que la necessiten per a la formació de llavors per a noves generacions. A l’Àsia l’abella que conviu amb la V. Velutina, Apis cerana, té un mecanisme desenvolupat per a contraatacar-la, cosa que aquí no hi és. Consisteix en què un grup d’abelles atrapa la vespa i forma una pilota al seu voltant. Quan la temperatura de la pilota es troba per sobre de 45 ºC, la vespa mor.
La Vespa velutina també ha causat problemes en humans de forma directa, amb picades considerablement més fortes que les vespes normals.
Situació històrica als Països Catalans: Les aparicions d’aquesta espècie són recents, no obstant ja s’ha catalogat com a espècie invasora. Va arribar probablement en un vaixell a França al 2004 des d’on es va extendre cap al Sud, fins arribar a creuar els Pirineus, primer per la banda més occidental al País Basc, i actualment per la banda oriental. El 2009 ja va ser vista a la Catalunya Nord. Els apicultors catalans ja preveien que apareixeria, ja la sorpresa inicial va ser a França. A les comarques gironines ja s’han activat dispositius trampa per part dels apicultors. Hi ha molta varietat de trampes, des d’embuts casolans a peces de metall especials que solament atrauen aquestes vespes. Aquest abril passat va ser capturada per primer cop una Vespa reina.
El Galzeran 