El planeta no és una fotografia, no el podem entendre com una entitat estàtica i ni molt menys inalterable. Els ecosistemes i les espècies que hi viuen han canviat i canviaran mentre existeixin, tot i així, els humans etiquetem espècies com etiquetem persones segons la seva procedència u origen. Quan una espècie es trobada en un ecosistema quan fa uns anys no hi era se la classifica com a exòtica, introduïda, forànea, al·lòctona, importada… Quan aquestes espècies estrangeres s’estableixen en un ecosistema, es a dir, que poden mantenir una població estable, se les anomena de dues maneres diferents segons si depenen dels sistemes humanitzats o no. En el primer cas s’anomenarien espècies adventícies, subespontànies o casuals i en el segon cas es diria que l’espècie s’ha naturalitzat o establert en aquest nou ecosistema. Fins aquí tot semblen flors i violes però el moviment i introducció de determinades espècies en ecosistemes concrets pot portar a una catàstrofe natural i quan això afecta a espècies, entorns o recursos necessaris per l’home la cosa ja es posa més interessant. El següent punt d’aquesta terminologia és el més famós, espècie invasora. Aquest reconeixement se li dóna a les espècies que s’han naturalitzat i que tenen una gran capacitat de propagació, tant en número d’individus com en distància. Quan aquestes espècies invasores són capces d’alterar substancialment els ecosistemes natius i ocasionar impactes econòmics se les anomena també invasores, pesta o plaga. Aquestes últimes són les més estudiades per tal de trobar una forma eficaç de combatre-les en els casos en que interessa.
Un cop definides les diferents categories d’espècie no nativa cal fer-nos una idea de la probabilitat de que una espècie pugui arribar a esdevenir invasora. Tinguem present que degut a la mà de l’espècie humana el nombre d’espècies que creuen barreres geogràfiques o que arriben a nous indrets és elevadíssim, ja sigui de forma intencionada o accidental. El tràfic d’animals exòtics, la jardineria, l’agricultura, aigua de llast dels vaixells… El simple va i ve de comerç i viatgers arreu del món facilita també que qualsevol llavor u ou d’invertebrat pugui arribar a un nou ecosistema i esdevenir un problema. Evidentment no totes les espècies que arriben a un nou indret esdevenen invasores, només un petit nombre es poden arribar a naturalitzar i només un petit nombre d’aquestes pot esdevenir invasora. Tot i així el nombre d’introducció de noves espècies és elevadíssim i per tant trobem en el nostre territori un elevat nombre d’aquestes espècies, algunes de les quals són descrites en els articles dels meus amics.
Així doncs cal tenir clares totes les peces del trencaclosques per ser eficients a l’hora de tractar el problema de les invasions biològiques. Cal entendre el cicle biològic de l’espècie implicada, el paper que té en el seu ecosistema originari i el paper que adquireix en el nou ecosistema degut a les diferents característiques respecte al primer (la disponibilitat de recursos, la presència/absència de competidors…). Les espècies invasores solen reunir un seguit de característiques, no totes necessàries: elevada fecunditat, creixement ràpid, reproducció asexual o partenogènesi, tolerància a contaminants, al·lelopatia, gran capacitat de dispersió… El coneixement dels nostres ecosistemes, de les espècies que viuen en ells i de les interaccions que estableixen ens pot facilitar la gestió davant una invasió.
Per anar acabant aquesta breu introducció a l’estudi de les espècies invasores m’agradaria donar un premi en forma de punxa de Galzeran al cul de l’espècie humana la qual surt malparada, un cop més, ja que el seu paper en tot aquest assumpte és de doble tall. Per començar, la nostra activitat és el vector majoritari d’introducció de noves espècies, ja sigui de forma intencionada o accidental. I per finalitzar som, nosaltres mateixos, l’espècie més destructiva i invasora que ha vist mai el nostre planeta.
Així doncs no ens enfadem amb els mosquits tigre (Aedes albopictus), ni amb la Vespa velutina, ni amb els silurs (Silurus glanis)… Nosaltres els hi hem donat l’oportunitat de proliferar i fer més i més gran la seva població i el seu territori i ells l’han sabut aprofitar.
El Galzeran 