L’aigua, l’eterna aigua.

Deu ser l’hàbitat on cohabitem que ens fa reaccionar amb la paraula importància o sinònims quan parlem d’aigua i més el dia mundial de l’aigua (22 de març). Una repassada ràpida pels perfils de twitter i facebook dels representants polítics, dels representants socials de l’ecologisme o dels coneguts/amics/familiars més polititzats amb el medi ambient ho demostra.

La reacció és una expressió de la consciència que no estem tan deslligats psicològicament de l’hàbitat. Transmès per la memòria cultural, l’aigua ha sigut i és un be escàs en les contrades per on ens passegem. Subratllar en fins divulgadors científics que només cal llegir els informes del IPCC (científics i canvi climàtic) per l’Estat Espanyol per saber que aquest be escàs continuarà sent escàs i encara més escàs. El canvi climàtic, provocat per la nostra activitat, ens ha regalat a la major part de la Península Ibèrica mitjanes de temperatura més altes i menys precipitació anual i més intensa quan plogui, allò que “Al meu país la pluja no sap ploure…” (parafrasejant Raimon “Al meu país la pluja”). Sabíem (alguns) que no sabia ploure i ara hem d’afegir un agreujament, procés de desertització.

L’aigua, l’eterna aigua, eterna perquè sense ella no existim i la dependència que genera. Les boniques cames que tenim no són res més que un apèndix desenvolupat que ens serveix per cercar aigua (entre d’altres) i així poder viure. Qui voldria ser planta i tenir arrels per beure aigua del sòl sense moure’s o qui voldria ser alga per poder beure de l’aigua de la rosada?!

D’aquesta dependència fa que el debat mai deixarà d’existir en les contrades que vivim en la nostra escala de temps. Transvasament de l’Ebre cap al sud de la península, transvasament del Segre cap a Barcelona, cabal ecològic del Ter per les comarques gironines, batalles entre municipis, entre municipis i empreses…

Enfront el pessimisme i el nihilisme, humanitat lligada a l’hàbitat.

 

 

 

Un dels molts articles en premsa, aquest:

http://www.eldiario.es/sociedad/Espana-riesgo-convertirse-desierto-siglo_0_624337848.html

La direcció general de Medi Ambient activa el Pla Alfa a la majoria de comarques del Principat

La primera desena del mes de març s’ha activat des del departament de Medi Ambient el Pla Alfa a la majoria de comarques del Principat de Catalunya, cosa que indica que hi ha perill de risc d’incendi forestal. El perill existeix tal com indiquen les dades del primer trimestre del 2012. És el primer trimestre que més incendis ha registrat des del 1968 i el tercer en superfície cremada. Des de l’1 de gener fins l’11 de març d’aquest any s’han declarat 228 focs que han cremat un total de d’1.506,76 hectàrees, una xifra molt superior a la dels anys precedents. Més d’un centenar vegetació forestal.

La direcció general de Medi Natural han començat a mobilitzar els preparatius per avançar la temporada de prevenció d’incendis, tal com van informar en aquest darrer dijous dia 17 de març. El director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela, ha assegurat que si no plou aviat l’estiu que ve “serà dramàtic” i ha avançat que la Generalitat podria arribar a aconsellar als ciutadans que no vagin al bosc pels riscos que presenten.

La crida a la prudència no és poca a causa de la sequera que pateix el Principat des de fa uns mesos. Les dades del percentatge d’incendis per causes des del 1994-2009 (DGMA)fan témer el pitjor. Només els incendis més greus que s’ha produït a Catalunya els últims dies s’han registrat als municipis de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), on han cremat 400 hectàrees, i el produït als termes gironins de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Llagostera (Gironès), que ha afectat unes 390 hectàrees.

Entre els quals l’incendi de Gerri de la Sal segons l’alcalde Josep Maria Semino ha avançat que l’Ajuntament està a l’espera de l’informe dels Agents Rurals per confirmar si la caiguda de línies elèctriques va ser la causa del foc. Afegir que almenys tres dels cinc incendis que han afectat el Pirineu als últims dies tenen l’origen en les línies elèctriques, segons les primeres investigacions dels agents forestals. Un altre dels grans incendis és el de Llagostera, en el massís de l’Ardenya a falta d’indicis d’accidentalitat ni de negligència, els agents rurals apunten la possibilitat que fos provocat, fins i tot intencionat.

A més, els Agents Rurals ja han tramitat als jutjats de Tremp i la Seu d’Urgell els atestats i els informes en relació als quatre incendis registrats durant aquestes setmanes en el Pirineu de Lleida. Almenys en dos dels casos, les causes són clares i es relacionen amb línies elèctriques, tot i que la responsabilitat d’Endesa o de Red Elèctrica encara s’ha de determinar.