Aigua per a tots? Mai he trobat just que per nàixer en un determinat lloc se’t prive de l’accés a coses tan bàsiques com l’aigua. Aigua per beure i per cultivar quatre coses necessàries per viure, no haver de caminar unes quantes hores al dia per aconseguir uns litres de dubtosa potabilitat o simplement aigua per refrescar-se un poc la cara. Coses que aquí ningú es planteja, obre l’aixeta i sempre en raja aigua. I el cultiu d’hortalisses? Cap problema, les fruiteries i supermercats sempre en van plenes, ningú pensa en lo necessari per obtindre-les.
Des de l’inici dels temps de l’Homo sapiens l’aigua sempre ha estat una preocupació (i no tan sols per als humans). Les tribus nòmades sempre procuraven saber on hi havia aigua i amb l’origen de l’agricultura les poblacions s’establien, lògicament, a les conques dels rius.
Heu sentit mai un berber del sud del Marroc demanant un transvasament per fer del nord del Sàhara l’horta del país? Lectores i lectors, sabeu perquè al delta fem arròs? Sí, perquè tenim aigua, i sabeu perquè a Castella es fa blat? Doncs perquè és el que millor s’adapta al clima d’allà. Sembla fàcil d’entendre, no? Trobo una barbaritat gastar-se milions d’€ en una macrocanonada de centenars de quilòmetres per convertir un lloc desèrtic en l’horta d’Espanya (o amb esta excusa la demanen). Però creieu que es pot demanar aigua per a poder desenvolupar l’agricultura allà, quan aquí que en tenim, als pagesos no els és rentable collir les seues taronges; quan els pagesos de l’horta de València han estat pressionats a vendre per convertir els antics camps de conreu en urbanitzacions on regna el ciment i l’asfalt. Perquè on resulta més car cultivar la terra s’ha d’impulsar tant i on és barat s’ha d’obviar?
Es veu que a València i a Múrcia els pagesos no sols estan molt millor que a les terres de l’Ebre, sinó que seran inclús capaços de pagar l’encariment de l’aigua pel llarg viatge i així i tot, treure beneficis. Jo vull que m’ho expliquen. No serà que (en el cas hipotètic de que realment fos per l’agricultura) els pagesos serien encara més subvencionats per poder pagar l’aigua, és a dir, l’aigua per aquella gent seria pagada amb els impostos de tots, inclosos els pagesos que a les terres de l’Ebre han de fer mans i mànigues per poder seguir vivint de la terra.
Tot plegat ben curiós. Però tampoc seria tan estrany que en un país on es fan AVEs on no puja “ni Cristo”, o aeroports per a vianants, es fes “La Huerta de España” en un lloc desèrtic obviant i deixant perdre les terres on sí hi ha aigua. Va! Deixe’m de banda les mentides, deixem d’utilitzar els pagesos que només volen seguir vivint de la terra com a excusa, i comencem a parlar del que realment vol moure l’aigua, el totxo.
Encara no ho han entès (o no ho hem entès). L’actual crisi es deguda en part a un model de gestió del territori basat amb edificar fins l’últim pam de terra de sòl edificable, re-qualificar el que no ho és i omplir-lo posteriorment d’urbanitzacions, hotels, grans ressorts… sense importar si s’acaben venent o no i per descomptat sense pensar en que tot allò necessitarà un manteniment que en triplicarà el cost a llarg termini. Els beneficis seran per a uns pocs però els costos seran – i estan sent – per a molts. Guanyaran diners uns pocs a costa de l’aigua de molts pagesos? ¿Encara no hem vist prou casos de corrupció i de malbaratament de diners a València com per desconfiar de les seues obres faraòniques bàsicament emprades com a pous sens fi de diners? (Busqueu informació sobre els costos de l’aeroport de Castelló, del Grand Prix o de la ciutat de les Arts de València).
Clar, si a nosaltres l’aigua ens sobra. Si és d’allò més normal pescar moixarres a 20 km de la desembocadura o veure com al teu hort, a dos-cents metres del riu Ebre, s’hi fa una crosta salabrosa. Si en realitat tenim sediments com per a que el delta de l’Ebre continuï expandint-se i suficient aigua dolça com per a mantindre a ratlla la falca salina que puja riu amunt… Us convido a vindre i veure la realitat amb els vostres ulls i escoltar l’opinió de la gen sàvia de la meua terra, els pagesos.
Els transvasaments, la solució a la sequera? El procés de desertificació de la península ibèrica és un tema vox populi entre els que ens preocupem una mica per la terra. Els transvasaments no són més que una cura pal•liativa per a una malaltia terminal, una forma d’anar apartant el problema en si. Cada vegada hi haurà menys aigua als rius mediterranis per transvasar, de poc servirà en un futur la interconnexió de conques. És simplement una bena als ulls. La veritable solució, si és que encara es pot fer alguna cosa, és provar d’aturar el canvi climàtic. Si ja és massa tard, l’únic que podem fer és anar buscant espècies que siguin aptes a les noves condicions climatològiques que ens esperen.
Per saber-ne més: Dades objectives d’un ecòleg de la UB sobre el cabal de l’Ebre www.narcisprat.eu. El post es titula “¿Que hubiera pasado si el tubo del trasvase hubiera existido?”
El Galzeran 